El meu tresor...Ho ha mirades en llocs que ho valen tot. Es pot viure només per alguns moments intensos com aquest.
Sobretot quan al teu voltant tot es desfà mica a mica. Quan l'intel·lecte humà no és capaç.
Llavors hom pot sentir com els instints més primaris retornen a la pell.
Sense estímuls el món és escombraries. Quan l'ànima venç qualsevol intent d'idea. Quan les idees només són sinòmins de defenses baixes.
No deixaràs mai de meravellar-me. De fer-me sentir jo en tu. I pensar que sempre hi haurà millors oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada