Desclot i la meva feina.

Arrel de la columna d’opinió del senyor Desclot del passat 8 de novembre on menysprea i posa en qüestió el Baròmetre municipal i, de retruc, totes les enquestes i estudis d’opinió, als professionals que ens dediquem a l’estudi de la realitat social em vénen al cap múltiples qüestions. La nostra feina és tractada pel senyor Desclot en un to que ratlla l’insult, no només cap els professionals que intentem copsar l’opinió pública, sinó també vers el ciutadà que ens ajuda a fer-ho contestant les nostres preguntes. Les múltiples qüestions que se m'acudeixen les resumiré en quatre: unes correccions, una explicació, una consideració i, per últim, una recomanació.

Anem a pams. Les correccions són per a les dades referides a l’enquesta que apunta en el seu comentari: la primera, i ben senzilla, és que on vostè afirma que entre el 30% i el 40% dels entrevistats valoren com a "molt bona" la gestió de l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat, hem de dir que els percentatges citats corresponen en realitat a la suma dels que valoren la gestió com a "bona" i "molt bona". Però també podria, si vostè volgués, afirmar que un percentatge només lleugerament inferior , al voltant del 30%, la troba "dolenta" o "molt dolenta". Això seria una altra manera de llegir les dades, igual de certa que l’anterior i probablement més adequada al que vostè volia dir, però sense enganyar ni manipular. En segon lloc, és correcte quan vostè afirma que l’enquesta adjudicava a CiU el 14% del record de vot, però s’equivoca quan afirma que el mateix partit va obtenir un 25% de vot. Si mira els resultats, veurà com CiU va obtenir un 12,5% dels vots sobre el cens (i això, naturalment, inclou els abstencionistes, tal i com també ho fa la intenció de vot); en aquest aspecte, doncs, l’enquesta no va tant errada. Per a la resta de resultats a què vostè fa referència sobre la intenció de vot de març de 2006, francament, no sé on els ha pogut aconseguir, ja que en el material lliurat d’aquesta enquesta no n’hi podrà trobar ni una sola referència. En resum, cap de les dades que vostè aporta en el seu escrit ha estat citada correctament ni està lliure d’errors.

Pel que fa a l’explicació, versarà sobre la intenció de vot a les enquestes. El senyor Desclot posa de manifest de forma indignada la diferència evident entre els resultats de la intenció directa de les enquestes amb la realitat dels resultats de les diverses eleccions. En això, estem d’acord; qualsevol bon observador sap que les persones sovint diuen que faran -o que han fet- una cosa, i després en fan una altra. I aquest és un dels grans problemes que té, sens dubte, la ciència estadística que -entesa com l’eina que apliquem per conèixer la realitat-, té molt per avançar: com la medecina, l’enginyeria, o el periodisme. No he fet mai una defensa corporativa de la professió i per això jo mateix, com tots els que ens dediquem a conèixer la realitat social, ens explicarem sempre que calgui. Davant la realitat evident de la dissonància entre declaracions i fets, normalment s’empren dues solucions a l’hora de preveure els resultats electorals: o bé elaborar una estimació de vot a partir de les respostes dels ciutadans, o bé presentar el record de vot al costat de la intenció. M’explicaré amb dos exemples coneguts: el CIS elabora un estimació de vot a partir de les dades directes de l’enquesta. A l’Ajuntament de Barcelona, des de fa ja més de 10 anys vàrem optar per no fer cap estimació i donar la intenció directa de vot al costat del record de vot. En el cas del CIS, podem dir que l’estimació de vot es realitza a partir d’un model estadístic deductiu, el que vostè anomenaria "cuina", el qual s’obvia explicar degut a la seva complexitat i, que finalment, respon a algun axioma qüestionable per se. A l’Ajuntament fem un exercici més pragmàtic. Usant les dades d’intenció i de record de vot directes (o sigui, sense estimacions ni models), els lectors podem comparar si cada partit te tendència a augmentar o disminuir el seu vot en relació als seus propis votants. A partir d’aquí, els analistes polítics amb capacitat i que ho desitgin disposen de tot el material per poder establir lliurament la seva pròpia interpretació, conclusions o estimacions de vot. A les enquestes municipals vostè no haurà pogut trobar mai cap estimació de vot o d’escons.

Anem a la consideració, que, com a professionals de l’estudi de les opinions dels ciutadans (o víctimes de la ciutat, com vostè prefereix anomenar-los), ens interessa i ens preocupa especialment. I és que l’estudi no és "pretès", sinó que és una realitat objectiva que s’ha recollit i analitzat. Per tant, vostè i qualsevol ciutadà té a la seva disposició tot el material amb el qual s’ha elaborat l’enquesta per tal que el miri del dret i del revés. Li ben asseguro que no serà el primer que ho faci.

Lògicament, els opinadors poden veure el got mig ple o mig buit. Jo entenc i respecto que vostè el vegi mig buit. De tota manera, no li diré mai que és vostè mateix qui se l’ha begut. Segurament, una altra situació, com ara una agradable conversa nocturna en un bar de copes, explicaria l’ús d’un llenguatge diguem-ne més col·loquial. Però en una columna d’opinió publicada en un diari que es diu seriós, no li accepto de cap manera la difamació sobre la manipulació de les dades per molts i diversos motius que no cal que li expliqui i que estic segur que vostè entendrà. Difamació que afecta un munt de gent que realitza la seva feina amb una professionalitat, rigor i dedicació admirables. Una dedicació que li recordo que és deguda a la funció pública i que vostè menysté miserablement. Perquè, amb arguments ben poc treballats, vostè empastifa un exercici de transparència democràtica.

Finalment, amb ànim d’amistosa col·laboració, li recomano un exemple de com ser divertit analitzant la cara oculta de les dades. Li recomano la lectura de "Freakonomics" de S.Levitt i S.Dubner, ambdós col·laboradors del New York Times (diari amb certa reputació). En el llibre trobarà diverses lliçons –recolzades amb rigor científic– de com analitzar exemples de dades publicades per buscar-ne la causalitat d’una manera sorprenent. Un exercici del qual vostè té encara molt per aprendre.

Quan els homes treballen, hi ha perill.

Aquest matí quan he sentit el Bassas anunciant una nova mort a les obres de l'AVE a Barcelona he recordat aquest senyal. Tot seguit ens feia recordar l'enèssim retard en els trens de rodalíes de Renfe (fent burla obertament d'un tall de veu amb unes declaracions de Victor Morlan). A continuació amb un to desenfadat, conectant amb l'helicopter, ens ha recordat que als matins, a les carreteres catalanes hi ha cues. (avui, més).

Ho sento, Bassas, però l'encadenament de noticies m'ha semblat fatal. Sobretot pel "desenfoc"al qual ens sotmet la seva particular selecció dels fets.

M'explico. Hi ha obres a les vies i possiblement, segurament, no s'executen de la millor manera. El més important pel relator es que tot plegat genera retards i maldecaps. Que calen dimissions, que ja n'hi ha prou, etc. Però avui, Bassas, un mort, i ja en van 5?, 10? 12?.

M'explico. Cada dia, Bassas, quantes hores es perden fent cues a les carreteres catalanes? I morts? Però el senyor cotxe, en queda lliure. Esteu millor informats que nosaltres, expliqueu-ho tot. Enfoqueu-vos. Demà tindreu un millor dia, segur.

Un conmuter desitjós que acabin les obres de rodalies.

Mont Perdut

Una entrada al bloc per any... És un ritme elevat. Però avui m'hi poso una altra vegada.

El cap de setmana passat varem anar al Mont Perdut. Hi vaig pujar amb 5 amics (que no surten a la foto). Els amics si vols que ho segueixin sent has de tractar-los com cal. I si no ho has parlat amb ells, no cal que els exposis a una situació que no saps si ells desitgen.

Jo sí que desitjava anar a la muntanya. El Joan fa fa anys que me'n parlava. És per això que em vaig prepara una mica durant l'estiu agafant fons, amb la bicicleta. Ells em van enfilar allà dalt. I ens ho varem passar de conya. Trajecte a Torla, nit al refugi de Gòriz, ascensió al cim en una jornada excel·lent, tornada inacabable per la vall d'Ordesa. Sopar-festa a Torla. I cap a casa.

Els cruiximents m'han durat una bona setmana. Però soc feliç. Ara ja tinc ganes de tornar-hi. Gràcies amics!

Visualitza a google maps