Una entrada al bloc per any... És un ritme elevat. Però avui m'hi poso una altra vegada.
El cap de setmana passat varem anar al Mont Perdut. Hi vaig pujar amb 5 amics (que no surten a la foto). Els amics si vols que ho segueixin sent has de tractar-los com cal. I si no ho has parlat amb ells, no cal que els exposis a una situació que no saps si ells desitgen.
Jo sí que desitjava anar a la muntanya. El Joan fa fa anys que me'n parlava. És per això que em vaig prepara una mica durant l'estiu agafant fons, amb la bicicleta. Ells em van enfilar allà dalt. I ens ho varem passar de conya. Trajecte a Torla, nit al refugi de Gòriz, ascensió al cim en una jornada excel·lent, tornada inacabable per la vall d'Ordesa. Sopar-festa a Torla. I cap a casa.
Els cruiximents m'han durat una bona setmana. Però soc feliç. Ara ja tinc ganes de tornar-hi. Gràcies amics!
Visualitza a google maps
